La biometria, ja sigui mitjançant empremta dactilar o reconeixement facial, ha estat una eina tradicionalment utilitzada en el control horari, prometent eficiència i una barrera contra les suplantacions. Tanmateix, la discussió actual va més enllà de la mera tècnica, endinsant-se en el terreny legal i de la confiança: és realment indispensable processar dades biomètriques per registrar la jornada laboral, o existeixen alternatives igualment efectives i menys intrusives?