El registre horari és una pràctica essencial tant per al compliment normatiu com per a la salvaguarda dels drets laborals. Tanmateix, pot donar peu a una dinàmica perversa si s'interpreta sota la premissa de "com més hores, millor". Aquesta mentalitat alimenta el presentisme, on la mera presència física es valora per sobre de la contribució efectiva. La clau per superar aquest desafiament resideix a separar clarament la dada objectiva del temps treballat de l'avaluació subjectiva dels resultats, assentant així les bases d'una cultura organitzacional que valora ambdós aspectes de forma equilibrada.